Guardianes del Corazón de la Tierra i Imperio. La nueva ruta de la seda parteixen de la pregunta següent: on podem trobar un pensament diferent del del mercat? És possible, en el món d’avui, sortir d’aquesta mena de ‘caixa mental’? Per aprofundir en aquestes preguntes, els membres de la companyia han viatjat a l’Amazònia brasilera, a la Xina i al Tibet, llocs ‘germanats’ pel fet de ser el bressol d’idees que, avui dia, podrien inspirar una nova visió de la relació de l’ésser humà amb la Terra basada en el respecte al medi, l’equilibri, la renúncia a la competitivitat, l’empatia com a coneixement de l’altre i la meditació i introspecció com a coneixement d’un mateix.

Imperio i Guardianes parteixen d’un mateix dispositiu escènic: el contenidor de transport marítim de mercaderies. El TEU (twenty feet equivalent unit) es converteix per a la companyia en la metàfora de les lleis del mercat. Una autèntica ‘caixa mental’ dins de la qual naixem, creixem, morim i, sobretot, consumim.

A Guardianes els membres de la companyia comparteixen amb el públic un viatge a l'amazònia brasilera, guiats per la relació amb Txana Bane Huni Kuin, un jove xaman i mestre de música de la comunitat Huni Kuin, a l'estat d'Acre. Txana, que vol dir mestre de música, resideix entre Alemanya i l'Amazònia i és un autèntic pont vivent entre dues formes complementàries de veure el món. Guardianes és un poema escènic sobre un recorregut riu amunt cap a allò originari i ancestral que potser hem oblidat.

Imperi convida els espectadors a seguir en paral·lel el viatge de documentació de la companyia per la Xina continental i el Tibet, i el recorregut vital de Yan Huang, una jove nascuda a la Xina que, establerta a Europa, busca les seves arrels culturals i, paradoxalment, aprèn més sobre la seva Xina natal des de Madrid que des de Xangai, Hong Kong o Shenzhen. Imperi és una composició que posa en escena l'aspiració de l'ésser humà cap a un estat de felicitat. ¿Una paraula, un gest, una pregunta, poden canviar el rumb d'una vida? Pot l'art canviar la nostra vida?

Mivion (Radio Sarajevo) recorre l’experiència de l’Slobodan Minic, un reconegut periodista cultural de Radio Sarajevo. Durant el setge de la ciutat, va decidir resistir fent el que sabia fer: ràdio. Avui, viu a l’Escala i ha col.laborat com a columnista amb El Periódico i amb diferents mitjans de comunicació. Ha escrit el llibre ‘Bienvenido a Sarajevo, Hermano’ i participat en el documental ‘Good night Sarajevo’. La seva experiència ens interpel.la directament sobre el progressiu avenç de la intol.lerància, el nacionalisme i l’autoritarisme.
A Mivion (Radio Sarajevo) el llenguatge de la ràdio i el teatre es fonen màgicament. La veu del nostre protagonista, acompanyat per dos joves intèrprets a escena i pel treball documental de la companyia, ens farà viatjar entre el passat i el present, entre història individual i col.lectiva.

És la divisió en sexes una construcció cultural? Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home? A aquesta peça ens hem centrat en el recorregut vital d’una jove dona transexual: la Raphaëlle Pérez. El muntatge es basa en la seva experiència real de canvi de gènere, un camí marcat per la lluita, per la recerca de la identitat i pels somnis. Tot i haver nascut a un dels països capdavanters a Europa, França, la vida de la Raphaëlle no ha estat, no és i, potser, no serà gens fàcil. La seva valentia ens interpel.la directament. ‘Raphaëlle’ projecta una mirada, entre racionalitat i emoció, sobre un món en plena transformació, sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i, al capdavall, els rols que assumim.

La Nadia va néixer a Kabul fa 27 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides degudes a un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans, amb greus seqüeles físiques, va fer-se passar per un noi, per mantenir la seva família. Aquesta increïble representació va durar deu anys. El 2006, gràcies a una ONG, viatja a Barcelona, com a dona. Actualment, estudia cooperació, ha recuperat la seva vida i està implicada en tot tipus d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país. ‘Nadia´parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de l’educació… ‘Nadia’ és un diàleg entre cultures.

La Claudia Victòria Poblete Hlaczik viu a Buenos Aires, treballa com enginyera de sistemes i és aficionada a la ciència ficció. La Claudia, viu una vida ‘normal’. Però, sota aquesta aparença, s’amaga un recorregut molt poc comú. Aquesta jove dona, va ser educada en els valors de l’entorn militar i, amb 21 anys, va descobrir que era filla de desapareguts i que havia viscut una vida inventada. El seu cas va marcar un punt d’inflexió a l’Argentina, ja que va suposar el principi de la fi de la impunitat dels comandaments militars. L’experiència vital de la Claudia – comunicada per ella mateixa – és la matèria primera d’aquest nou documental escènic que presentem. Com s’interrelacionen les vides singulars i la història? Quin sentit tenen, en el món actual, paraules com revolució, memòria i educació?

“Suburbana” és un muntatge audiovisual basat en la figura d’en Najim, un jove immigrant que es dedica a la recollida de cartró i metall per sobreviure. 
La seva experiència és la matèria primera del nostre treball. Durant algunes setmanes, l’hem seguit, càmeres en mà, en els seus recorreguts nocturns per Granollers i hem descobert un punt de vista molt diferent sobre la ciutat i sobre la nostra forma de viure. "Suburbana” ens fa entrar en la vida d’una d’aquelles persones que han esdevingut gairebé invisibles. 
Alhora, Suburbana, busca fer interaccionar l’experiència d’en Najim amb la idea de mercat global i de consum. Per nosaltres, la pregunta de fons és sempre la mateixa: com es relaciona el pla individual amb el col.lectiu? Com ens modifiquen, o no, les lleis del mercat? Què és el mercat, avui?

La Carmen Francesca Banciu (Lipova, Romania, 1955) és escriptora. Escriu en romanès i alemany i viu a Berlín. La seva experiència de vida es va forjar en la Romania de Ceaucescu. Va néixer en el si d'una família lleial a el partit. És en la literatura on Banciu va trobar la forma de processar i denunciar la situació que l'envoltava. Llavors, la ficció va ser l'eina que va utilitzar Carmen Francesca per apropar-se a la realitat i evitar la censura. Els seus personatges van ser extrets del seu entorn immediat, podríem dir que portaven la màscara de la ficció.
Les experiències de Carmen Francesca parlen de transformació i estan marcades pels canvis que van seguir a la fi de la dominació soviètica. La seva identitat es construeix sobre la bretxa entre dos mons i sobre el col·lapse del teló d'acer.