Mivion (Radio Sarajevo) recorre l’experiència de l’Slobodan Minic, un reconegut periodista cultural de Radio Sarajevo. Durant el setge de la ciutat, va decidir resistir fent el que sabia fer: ràdio. Avui, viu a l’Escala i ha col.laborat com a columnista amb El Periódico i amb diferents mitjans de comunicació. Ha escrit el llibre ‘Bienvenido a Sarajevo, Hermano’ i participat en el documental ‘Good night Sarajevo’. La seva experiència ens interpel.la directament sobre el progressiu avenç de la intol.lerància, el nacionalisme i l’autoritarisme.
A Mivion (Radio Sarajevo) el llenguatge de la ràdio i el teatre es fonen màgicament. La veu del nostre protagonista, acompanyat per dos joves intèrprets a escena i pel treball documental de la companyia, ens farà viatjar entre el passat i el present, entre història individual i col.lectiva.

La Nadia va néixer a Kabul fa 27 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides degudes a un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans, amb greus seqüeles físiques, va fer-se passar per un noi, per mantenir la seva família. Aquesta increïble representació va durar deu anys. El 2006, gràcies a una ONG, viatja a Barcelona, com a dona. Actualment, estudia cooperació, ha recuperat la seva vida i està implicada en tot tipus d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país. ‘Nadia´parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de l’educació… ‘Nadia’ és un diàleg entre cultures.

La Claudia Victòria Poblete Hlaczik viu a Buenos Aires, treballa com enginyera de sistemes i és aficionada a la ciència ficció. La Claudia, viu una vida ‘normal’. Però, sota aquesta aparença, s’amaga un recorregut molt poc comú. Aquesta jove dona, va ser educada en els valors de l’entorn militar i, amb 21 anys, va descobrir que era filla de desapareguts i que havia viscut una vida inventada. El seu cas va marcar un punt d’inflexió a l’Argentina, ja que va suposar el principi de la fi de la impunitat dels comandaments militars. L’experiència vital de la Claudia – comunicada per ella mateixa – és la matèria primera d’aquest nou documental escènic que presentem. Com s’interrelacionen les vides singulars i la història? Quin sentit tenen, en el món actual, paraules com revolució, memòria i educació?

És la divisió en sexes una construcció cultural? Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home? A aquesta peça ens hem centrat en el recorregut vital d’una jove dona transexual: la Raphaëlle Pérez. El muntatge es basa en la seva experiència real de canvi de gènere, un camí marcat per la lluita, per la recerca de la identitat i pels somnis. Tot i haver nascut a un dels països capdavanters a Europa, França, la vida de la Raphaëlle no ha estat, no és i, potser, no serà gens fàcil. La seva valentia ens interpel.la directament. ‘Raphaëlle’ projecta una mirada, entre racionalitat i emoció, sobre un món en plena transformació, sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i, al capdavall, els rols que assumim.

“Suburbana” és un muntatge audiovisual basat en la figura d’en Najim, un jove immigrant que es dedica a la recollida de cartró i metall per sobreviure. 
La seva experiència és la matèria primera del nostre treball. Durant algunes setmanes, l’hem seguit, càmeres en mà, en els seus recorreguts nocturns per Granollers i hem descobert un punt de vista molt diferent sobre la ciutat i sobre la nostra forma de viure. "Suburbana” ens fa entrar en la vida d’una d’aquelles persones que han esdevingut gairebé invisibles. 
Alhora, Suburbana, busca fer interaccionar l’experiència d’en Najim amb la idea de mercat global i de consum. Per nosaltres, la pregunta de fons és sempre la mateixa: com es relaciona el pla individual amb el col.lectiu? Com ens modifiquen, o no, les lleis del mercat? Què és el mercat, avui?

La Carmen Francesca Banciu (Lipova, Romania, 1955) és escriptora. Escriu en romanès i alemany i viu a Berlín. La seva experiència de vida es va forjar en la Romania de Ceaucescu. Va néixer en el si d'una família lleial a el partit. És en la literatura on Banciu va trobar la forma de processar i denunciar la situació que l'envoltava. Llavors, la ficció va ser l'eina que va utilitzar Carmen Francesca per apropar-se a la realitat i evitar la censura. Els seus personatges van ser extrets del seu entorn immediat, podríem dir que portaven la màscara de la ficció.
Les experiències de Carmen Francesca parlen de transformació i estan marcades pels canvis que van seguir a la fi de la dominació soviètica. La seva identitat es construeix sobre la bretxa entre dos mons i sobre el col·lapse del teló d'acer.

Guardianes del Corazón de la Tierra e Imperio parten de la pregunta siguiente: dónde podemos encontrar un pensamiento diferente al del mercado? Es posible, en el mundo de hoy, salir de esta especie de ‘caja mental’? Para ahondar en estas preguntas, los miembros de la compañía han viajado a la Amazonia brasileña y a China y Tíbet lugares ‘hermanados’ por el hecho de ser la cuna de ideas que, hoy en día, podrían inspirar una nueva visión de la relación del ser humano con la Tierra basada en el respeto al medio, el equilibrio, la renuncia a la competitividad, la empatía como conocimiento del otro y la meditación e introspección como conocimiento de sí mismo.

Imperio y Guardianes parten de un mismo dispositivo escénico: el container de transporte marítimo de mercancías. El TEU twenty feet equivalent unit se convierte para la compañía en la metáfora de las leyes del mercado. Una auténtica ‘caja mental’ dentro de la que nacemos, crecemos, morimos y, sobre todo, consumimos.