“El muntaplats” d’Harold Pinter (Nau Ivanow, 2008). Un dels textos més profunds, inquietants i còmics de Pinter. Una metàfora sobre l’absurd i la brutalitat del poder. A ‘El Muntaplats’ l’espectador veu reflectit el món real: entreveiem a intuir els fils que mouen a alguns personatges, estats, institucions, però no arribem a veure el final d’aquests fils, no tenim el quadre de conjunt. ‘El Muntaplats’ juga amb aquesta idea del poder com alguna cosa oculta però molt real.

El text de Erba anticipa la profunda crisi econòmica que ha marcat la vida social i econòmica en els últims anys. Com ens afecta el sistema econòmic en què vivim? És el neoliberalisme contradictori amb les necessitats essencials de l’ésser humà? ‘Venedors’ és un muntatge multidisciplinar sobre l’embogit món de la venda i la desintregració de l’individu en mans de l’empresa.

“La Conquesta del Pol Sud” de Manfred Karge (Temporada Alta i Sala Beckett, 2009. Premi Quim Masó a projectes de producció teatral).
La fabulació com a recurs per escapar de la realitat dels aturats de llarga durada. Un poema escènic sobre el fracàs. Un grup d’aturats descobreix en la història de la Conquesta del Pol Sud un impuls per continuar vivint. En aquest cas, el joc del teatre exorcitza els dimonis de la desesperació i la pèrdua de motivacions per viure.

“Macbeth” de W. Shakespeare (Nau Ivanow, 2011), versió de Carles Fernández Giua
La tragèdia clàssica formulada amb una posada en escena vehiculada per la imatge com a element narratiu. Macbeth és la tragèdia de la por, dels mecanismes que la ment humana ordeix per protegir-se del terror de perdre-ho tot. En la posada en escena d’aquest text plantegem una dramatúrgia que veu únicament a cinc actors en escena. El nostre Macbeth és una síntesi minimalista de la peça shakespeariana.

“Contra la Democràcia” i “Contra l’Amor” d’Esteve Soler (Sala Beckett, 2011 i Sala La Seca – Espai Brossa, 2013). L’escriptura d’Esteve Soler, en oberta contraposició amb la pèrdua de significat i veritat de paraules essencials com Progrés, Democràcia, Amor. Els textos de Soler forcen el llenguatge de l’escena cap al territori del que és estrident, del que és al·lusiu, del que és incorrecte. Podem dir que Esteve Soler és una de les veus més independents i personals del panorama de la dramatúrgia europea actual.

“Contra la Democràcia” i “Contra l’Amor” d’Esteve Soler (Sala Beckett, 2011 i Sala La Seca – Espai Brossa, 2013). L’escriptura d’Esteve Soler, en oberta contraposició amb la pèrdua de significat i veritat de paraules essencials com Progrés, Democràcia, Amor. Els textos de Soler forcen el llenguatge de l’escena cap al territori del que és estrident, del que és al·lusiu, del que és incorrecte. Podem dir que Esteve Soler és una de les veus més independents i personals del panorama de la dramatúrgia europea actual.

“Si no ens paguin, no paguem!” (“Si no ens paguen, no paguem! “De Dario Fo, versió de Carles Fernández Giua i Elies Barberà (Teatre Tantarantana, 2013). En col·laboració amb Teatre de l’Enjòlit i Teatre Tantarantana. Una farsa política sobre la desobediència civil. Partim del clàssic de Fo per plantejar-nos les opcions de la ciutadania davant l’actuació d’un poder polític al servei dels interessos econòmics.

“Variacions sobre el model de Kraepelin” de Davide Carne¬vali (Sala Beckett, 2012).
Un espectacle multidisciplinari sobre la pèrdua de la memòria. En aquest projecte treballem sobre la fragmentarietat i és, per a nosaltres, una primera aproximació al gènere de la no ficció. “Variacions” és el nostre muntatge més experimental i definirà els nostres interessos formals futurs. Amb ‘Variacions’ vam crear un ampli espai per a la interacció entre la imatge projectada i la interpretació.